Activitat 7: Dos modelos de familia

Desprès de llegir l' article "Dos modelos de familia" he d' exposar en aquesta entrada les idees més significatives d' aquests dos tipus de família plantejats en aquest article. En primer lloc hi ha que destacar que en aquest text apareixen dos famílies de pensaments totalment oposats: 

D' una banda tenim el model hiperprotector:

-Els pares amb l' objectiu de aconseguir propiciar situacions favorables per el seu fill, adopten estratègies equivocades en tot moment. Descarreguen qualsevol tipus de responsabilitat al infant i no permeten que aquest es desenvolupi amb autonomia. Per tant, estan acostumant a un infant a que no pensi, a que no actuï per ell mateix, i a que no assumeix les responsabilitats de les seves pròpies errades. 

D' una altra banda està el model democràtic-permissiu:

-Els pares, també en un intent de actuar favorablement per l' educació del nen actuen de tal forma que la situació familiar és un poc caòtica. La seva relació és més pròpia de dos amics que de pare i fill. Hi ha una manca de constància en les normes amb el que l' infant no assoleix les habilitats necessàries per desenvolupar el seu sentit de la responsabilitat.

http://www.flickr.com/photos/francisco-ponce/6437331335/

Tant un com s' altre model, a més de les intervencions desafortunades que tenen cap els infants, no treballen conjuntament amb l' escola. Així, si a l' escola se lis imposen unes responsabilitats, a casa se' ls lliure de totes aquestes creant una incoherència amb la que l' infant s' acostuma a viure. Això també afecta a la part estudiada al temari que fa referència a la resiliència. Aquests infants que no se' ls ajuda a ser autònoms, com podran afrontar un problema en el dia de demà sense que se lis resolguin els altres? 

He de reconèixer que parlo des d' un caire molt allunyat de la realitat, com he fet quan parlava de l' actuació d' una mestra en una altra entrada d' aquest bloc, ja que a més de no ser mestre, encara no soc pare. 

Encara així, penso que el model educatiu que hi ha que oferir-lis als infants, ha de ser un model coherent, que treballi amb l' escola, que sigui capaç de deixar que l' infant busqui el camí a seguir, però que també sigui capaç de fer una petita espenta si cal. Per això, penso que el model més convenient és el model democràtic per tal d' oferir un bon desenvolupament emocional, cognitiu i social.