En el capítol "Emociones primarias y su alquimia" del llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia" es fa referència a les emocions primàries de l' amor, la por, la ràbia, la tristor, l' alegria i a mode de reflexió, apareixen diferents frases que reflecten diferents estratègies educatives relacionades amb cada una d' aquestes emocions. Per a fer l' activitat corresponent a aquesta entrada, hem de triar un parell d' aquestes frases i comentar-les:
- L' amor:
"Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura , forma y color." Aquesta frase m' ha encantat ja que em fa entendre els sentiments d' una forma més visual, com amb el gràfic exposat a l' entrada corresponent a l' activitat 2. Sé que ben be no és així, però és una forma més facil de veure les diferents emocions.
"Si te sientes amado puedes amarte a tí mismo". A aquesta frase jo li afegiria " i viceversa", ja que penso que de vegades la gent no es sent estimada perquè no sap veure l' amor que reben, no perquè no el rebin.
- La por:
"Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas. Esta conexión puede hacer disminuir la ansiedad y la tensión ante las situaciones temidas." Penso que una de les coses que més por ens fa és allò que és desconegut per naltros. I penso que la por, moltes vegades no és més que uns límits que ens autoimposam i que ens impedeix fer coses que realment volem fer. Així, posar nom a lo desconegut, crec que és una primera passa important per atracar-nos a aquesta por i intentar afrontar-la.
"Conocer el miedo es conocer los propios fantasmas y los propios límites". He triat aquesta frase perquè dóna suport al meu argument anterior.
- La rabia:
"Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" Crec que no deixar-la surtir és com pintar damunt d' una taca d' humitat. Si no la tractam, aquesta taca surtirà d' un momento a l' altra, i la millor manera de tractar tots els estats emocionals, tenen que passar en primer lloc per reconèixer l' emoció.
"Convencer con explicaciones, cuando uno está fuera de sí, no sirve de nada, aún puede irritar más" Aquesta frase em recorda a les situacions explicades a classe que feien referència a quan un infant està trist, s' ha de deixar que estigui trist i que ho manifesti. Les emocions tenen una permanència en el temps i hi ha que respectar aquest temps.
- La tristor:
"Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla." Aquesta frase fa referència a l' explicació que he donat al pàrraf anterior en el que he esmentat que les emocions tenen una permanencia en el temps i hi ha que respectar aquest temps. No es pot accelerar el procés de canviar d' un estat emocional a un altre, malgrat que penso que si es pot afavorir el context, però mai "obligar" al nen.
"La pérdidad de un ser querido nos hace valorar todo lo que tenemos y pensar en las alegría que aquella persona nos había aportado." Estic d' acord amb la frase però no m' agrada gens i contradictòriament l' he escollit per aquesta raó. L' he sel.leccionat perquè reflexionem i aprenguem a pensar en les alegries que ens aporten els nostres sense que hagin de marxar o s' hagin de morir.
- L' alegria:
"Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable" Al llarg de la meva vida moltes persones conegudes que jo considero molt "espirituals", em parlaven de les energies dolentes, les energies positives... Jo amb aquest tema era molt escèptic fins que vaig ser capaç de "traduir" el seu llenguatge per un semblant a l' emprat en aquesta frase que a més fa referència a lo que penso m' intentaven explicar aquestes persones. Si ens preocupa tant tenir el nostre context físic ben bonic (com per exemple tenir el cotxe ben bonic, pintar la casa d' un determinat color per tal de donar-li aquell toc alegre, etc.) com és que no ens preocupam més pel nostre microsistema? Això té un feed-back, és a dir, a més de beneficiar la nostra gent, ens beneficiarem a nosaltres mateixos
"Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos". Això és semblant a lo que comentava en una frase referida a l' amor quan deia que per estimar a algú hi ha que estimar-se a un mateix: Per poder riure de les coses que ens envolten, hem de ser capaços de riure de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada