Al principi d' aquests estudis de grau, no entenia gaire be la importància de diferents continguts didàctics que no aconseguia associar. A mesura que anam avançant, vaig encaixant peces del "puzzle" i vaig construint el meu coneixement en vers l' educació infantil. Per exemple, aquest semestre hem estudiat també Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància, que està molt lligat a l' educació socio-emocional, ja que mitjançant l' observació de l' infant en el seu joc, el mestre o la mestre pot fer un recull de dades que li donguin la informació suficient per poder intervenir en l' educació del nen.
Com a reflexió final, crec que encara no se li dóna prou importància a l' àrea emocional a l' etapa d' infantil. Abans de començar l' assignatura vaig buscar informació i vaig trobar el vídeo que he penjat a la presentació en la que la mestra protagonista del documental, em va fer vore el significat de l' educació emocional i em va fer reflexionar sobre lo important que és en el desenvolupament integral d' una persona.
Per acabar el bloc, dir que ha estat una experiència molt agradable, que mitjançant els comentaris de classe crec que us he conegut una mica més a totes i m' ha atracat una mica més a vosaltres.
Per acomiadar el curs, us deixo una cançó d' un "grupazo": Love of Lesbian:
Aquest documental està rodat en un ambient rural, a un poblet de França. Els protagonistes són un professor amb una vocació extraordinària, i els seus alumnes que tenen edats diverses. Al començar a veure el documental, aquest mestre em va donar la impresió de ser un mestre tradicional. Fou la primera impressió que em va causar. Una impressió totalment contraria a la que vaig tenir als cinc minuts d' estar veient la pel.lícula. Aquest mestre té una visió totalment constructivista ja que aten a les necessitats individuals dels seus alumnes que per tenir edats diferents, les seves necessitats són força diverses.
Al llarg del documental es poden apreciar diferents qualitats d' aquest mestre com poden ser l' empatia, l' actitud d' escolta i les ganes que té de que els seus alumnes aprenguin. El punt més destacat però, penso que és el vincle que estableix amb els seus alumnes com es veu al final del documental on una de les alumnes que ja té edat de canviar d' escola, mostra la seva tristesa per haver d' abandonar al professor.
L' únic "pero" que li trobo al documental, és la manca d' informació que dóna sobre el dia a dia del professor fora del aula. Jo penso que per a ser un bon docent, és tan important ser feliç dins l' aula per contagiar als teus alumnes, com ser-ho fora, en la teva vida "civil". Penso que lo de tenir una vocació està molt ben vist, però crec que perquè aquesta vocació sigui completa, un mestre ha de tenir unes aficions determinades que el completin com a persona.
La vocació d' aquest professor, la podem veure també amb el protagonista de la pel.lícula (també francesa) "La classe" on es pot apreciar el desgast d' energia que intenta fer el mestre amb els seus alumnes per tal de plantejar activitats motivadores per aquests. Un altre aspecte que m' ha agradat del documental, és la forma que té el professor de resoldre un conflicte que es dóna entre dos infants, fent ús del diàleg per a conduir aquests infants cap a una acció de reflexió, que penso que és una eina més util que qualsevol càstig que s' utilitzaria en una escola amb una metodologia tradicional. Per acabar, m' agradaria destacar la sensació de tranqui.litat que dóna veure la pràctica docent d' aquest professor malgrat tengui la dificultat d' atendre els diferents nivells d' aprenentatge que es donen a la seva escola. Supòs que cal una bona programació per a gestionar el temps a més d' una gran experiència. Aquests punts penso que són la clau de la eficiència d' aquest professional docent.
En aquesta entrada analitzarem l' actuació descrita en el pàrraf següent: "Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades."
Aquest tipus de situacions, no em venen de nou per les vegades que ens han advertit a l' assignatura de Psicologia de lo freqüent que és que el mestre o la mestra no té la seguretat suficient per a poder improvisar sobre la marxa.
Penso que si volem treballar no només de mestres, hem de ser capaços de tenir resposta a les qüestions que puguin sorgir donant pas a la improvisació i a la creativitat. M' imagino aquesta mestra diguen-li a un infant que ha acabat la seva tasca molt abans que els altres, que torni a fer la mateixa tasca o una cosa semblant. Si no és capaç de fer front una situació favorable com pugui ser la ràpida adaptació d' un infant, què passarà quan es trobi amb situacions no previstes com per exemple que un infant es faci mal.
Dit això, també sé que és molt fàcil parlar des de la meva posició. Estic davant l' ordenador, sense cap tipus de pressió. Si m' equivoc esborro i torno a començar. Jo entenc que la protagonista d' aquesta situació, no deu tenir gaire experiència i encara es veu superada per tot el que suposa aquesta feina però crec que una situació com la que marca l' enunciat d' aquesta entrada no ha de ser cap tipus de problema. Potser la planificació fet per aquesta mestra no és prou bona perquè no dona pas a successos que s' escapin del guió.
No se si em trobaré algun dia en aquesta situació, però per prevenir-la, crec que és molt important una bona preparació teòrica, però sobre tot crec que és la experiència l' element clau per no trobar-se amb absurds d' aquest tipus i sobre tot, abans de sortir de casa, deixar les inseguretats allà on no puguen escapar. També he de dir que tan negatiu com no saber improvisar, és no tenir una planificació amb una intencionalitat clara.
Tot i així, no crec que sigui una errada insuperable. Jo ho comparo a quan em vaig treure el carnet de conduir. Era molt divertit conduïr de pràctiques amb el professor al costat. Fins i tot per mi, que mai he set cap "Niki Lauda" ni res semblant, sino tot lo contrari. El professor mai havia de dir-me res i no m' havia de tocar ni el volant ni els pedals. Així que vaig, m' examino i aprov. El problema va venir quan me varen donar el carnet i me varen dir "ya puedes conducir". El primer cop que vaig agafar el meu cotxe i vaig anar a Vila, ho vaig passar tant malament, com aquesta mestra amb vint improvistos en un dia, n' estic ben segur.
Aquí us deixo una cançó que també parla d' un mestre i ben segur que no devia ser del gust del creador d' aquest tema. Amb tots i totes vosaltres, Midi Puro amb el seu tema "Maestro".
Avui havíem d' explorar la carpeta amb el nom de "La caixa de les emocions" per anar familiaritzar- nos amb aquests recursos educatius, i havíem de triar una activitat per explicar a les companyes.
Finalment m' he decidit per l' activitat anomenada "Bon dia", però n' he fet una petita variació per tal de treballar altres objectius a més dels que es proposen en aquesta activitat.
Desenvolupament de l' activitat:
En primer lloc, confeccionarem un mural en forma de casa on hagi les fotografies de cada alumne d' un a mida considerable perquè tots els nens les puguin veure al moment de l' assemblea. El mural tendrà forma d' edifici de cinc plantes, i a cada plante li correspondran cinc finestres on enganxarem les fotos dels infants. Les finestres s' obriran i es tancaran amb unes pestanyes que farem amb cartolines.
Cada dia un nen serà l' encarregat de passar llista amb l' ajuda d' aquest moral. Donarà el bon dia a aquest nen, i a continuació, li ferà la següent pregunta: Com et sents avui?
Finalment, farem una autoavaluació de l' activitat per veure si hi ha que modificar algun aspecte que no motivi als infants, i avaluarem als infants.
Per fer l' autoavaluació em plantejaré les següents preguntes:
-He seguit els passos?
-He treballat de manera ordenada?
-He acabat l' activitat?
Per avaluar els infants, tendrem en compte el seus progressos al llarg del curs.
Objectius:
-Aprendre a participar en les activitats quotidianes del grup classe.
-Concienciar del bon ús dels hàbits socials.
-Treballar el pensament alternatiu, causal, de perspectiva i conseqüencial.
-Afavorir el clima de la classe.
-Augmentar la confiança de la classe.
-Afavorir el reconeixement de les pròpies emocions.
-Ajudar a desenvolupar la teoria de la ment.
Adreçat a:
-Segon cicle d' infantil.
Metodologia:
-Treballarem aquesta activitat amb tot el grup.
Material:
-Una cartolina (per fer les finestres)
-Un cartó gran (per fer l' edifici)
-Fotos dels infants.
Per amenitzar un poc el blog, us convido a escoltar aquesta cançó del grup català "Els pets" que té el mateix nom que l' activitat proposada en aquesta entrada.
En aquest apartat detallaré alguns aspectes que hauria de tenir una escola per poder cobrir les necessitats emocionals dels infants:
Quan parlem d' una escola, el primer que penso és en l' edificil. Que ningú s' espanti! Penso en l' edifici que descrivia Loris Malaguzzi com un edifici transparent en el que els nens podien veure els cuiners mentre feien la seva feina. Quan parlo de transparència no em refereixo només al que es refereix a l' arquitectura, a l' edifici.. És una transparència que significa que l' escola està en comunicació amb el els habitants de la ciutat o el poble on estigui situada. Una escola que aten les necessitats educatives de cada infant. Una escola amb una actitud d' escolta. Una escola que sàpiga treballar en equip. Una escola que vullgui ensenyar la natura en la pròpia natura. Una escola sàpiga aprofitar els contexts multiculturals que es donin a l' aula. Una escola que faci que els infants siguin autònoms i reflexius. Una escola que consideri el desenvolupament de l' infant com un procés cognitiu, emocional i social. Una escola que treballi a partir dels interessos de l' infant. Una escola que propongui models que facilitin la interacció. Una escola que treballi des dels interessos de l' infant.
Alguns dels objectius d' aquesta escola haurien de ser:
Compensar les desigualtats.
Afavorir les pràctiques democràtiques.
Desenvolupar l' autonomia dels infants.
Afavorir la comunicació.
Facilitar les sortides a espais naturals.
Atendre la diversitat.
Fer una pràctica reflexiva.
Penso que la motivació principal de qualsevol escola, o qualsevol agent educatiu ha de ser canviar les coses en quant a sistema. I penso que la millor eina és preparar persones autònomes capaces de reflexionar amb un sentit crític que pot fer que aquest món minori les desigualtats, conservi el medi ambient, etc.
A continuació us deixo un quadre que ens mostra les diferències entre tres models diferents d' educació infantil.
HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ
INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
Avui a classe hem vist "Un lugar donde quedarse", pel.lícula dirigida per Sam Mendes, el mateix director de la famosa pel.lícula "American Beauty". Aquest llargmetratge tracta d' una parella la qual la dona està embarassada i sembla que cerquin un lloc que els ofereixi un futur millor tant per a ells com per al seu futur nadó. Desprès de visitar bastants familiars mitjançant els quals l' autor fa una crítica a la societat mostrant el seu costat més obscur. La parella decideix tornar a casa on va néixer ella i centrar-se en la seva pròpia família i no en les famílies dels seus éssers estimats.
Al llarg d' aquesta pel.lícula, hem vist models familiars semblants (famílies tradicionals) però amb formes de pensar molt diferents. També hem pogut veure com davant un mateix fet, uns personatges expressen unes emocions i els protagonistes tenen una altra forma de pensar que els condueix a tenir unes emocions distintes.
Quan jo he vist la pel.lícula al vore rodar aquesta parella per diferents estats dels Estats Units de Amèrica em va fer recordar el que havia escoltat sobre la "síndrome del motxilero", que es refereix a aquelles persones que desprès de passar una mala temporada agafen la motxilla i viatgen a un altre lloc per sentir-se millor. Al estar en un altre racó del món que no és ca seva, es segueixen sentint igual de malament com si s' haguessin emportat els seus problemes dins de la motxilla. Aquesta parella en canvi, aprofità el viatge per a reflexionar i per veure de primera mà, que moltes vegades idealitzem altres vides que no són les que realment voldríem per a nosaltres mateixos.
Desprès de llegir l' article "Dos modelos de familia" he d' exposar en aquesta entrada les idees més significatives d' aquests dos tipus de família plantejats en aquest article. En primer lloc hi ha que destacar que en aquest text apareixen dos famílies de pensaments totalment oposats:
D' una banda tenim el model hiperprotector:
-Els pares amb l' objectiu de aconseguir propiciar situacions favorables per el seu fill, adopten estratègies equivocades en tot moment. Descarreguen qualsevol tipus de responsabilitat al infant i no permeten que aquest es desenvolupi amb autonomia. Per tant, estan acostumant a un infant a que no pensi, a que no actuï per ell mateix, i a que no assumeix les responsabilitats de les seves pròpies errades.
D' una altra banda està el model democràtic-permissiu:
-Els pares, també en un intent de actuar favorablement per l' educació del nen actuen de tal forma que la situació familiar és un poc caòtica. La seva relació és més pròpia de dos amics que de pare i fill. Hi ha una manca de constància en les normes amb el que l' infant no assoleix les habilitats necessàries per desenvolupar el seu sentit de la responsabilitat.
Tant un com s' altre model, a més de les intervencions desafortunades que tenen cap els infants, no treballen conjuntament amb l' escola. Així, si a l' escola se lis imposen unes responsabilitats, a casa se' ls lliure de totes aquestes creant una incoherència amb la que l' infant s' acostuma a viure. Això també afecta a la part estudiada al temari que fa referència a la resiliència. Aquests infants que no se' ls ajuda a ser autònoms, com podran afrontar un problema en el dia de demà sense que se lis resolguin els altres?
He de reconèixer que parlo des d' un caire molt allunyat de la realitat, com he fet quan parlava de l' actuació d' una mestra en una altra entrada d' aquest bloc, ja que a més de no ser mestre, encara no soc pare.
Encara així, penso que el model educatiu que hi ha que oferir-lis als infants, ha de ser un model coherent, que treballi amb l' escola, que sigui capaç de deixar que l' infant busqui el camí a seguir, però que també sigui capaç de fer una petita espenta si cal. Per això, penso que el model més convenient és el model democràtic per tal d' oferir un bon desenvolupament emocional, cognitiu i social.
