Per acabar...

Al principi d' aquests estudis de grau, no entenia gaire be la importància de diferents continguts didàctics  que no aconseguia associar. A mesura que anam avançant, vaig encaixant peces del "puzzle" i vaig construint el meu coneixement en vers l' educació infantil. Per exemple, aquest semestre hem estudiat també Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància, que està molt lligat a l' educació socio-emocional, ja que mitjançant l' observació de l' infant en el seu joc, el mestre o la mestre pot fer un recull de dades que li donguin la informació suficient per poder intervenir en l' educació del nen. 

Com a reflexió final, crec que encara no se li dóna prou importància a l' àrea emocional a l' etapa d' infantil. Abans de començar l' assignatura vaig buscar informació i vaig trobar el vídeo que he penjat a la presentació en la que la mestra protagonista del documental, em va fer vore el significat de l' educació emocional i em va fer reflexionar sobre lo important que és en el desenvolupament integral d' una persona. 

Per acabar el bloc, dir que ha estat una experiència molt agradable, que mitjançant els comentaris de classe crec que us he conegut una mica més a totes i m' ha atracat una mica més a vosaltres.

Per acomiadar el curs, us deixo una cançó d' un "grupazo": Love of Lesbian:

Activitat 12: Documental "Ser y Tener"

Aquest documental està rodat en un ambient rural, a un poblet de França. Els protagonistes són un professor amb una vocació extraordinària, i els seus alumnes que tenen edats diverses. Al començar a veure el documental, aquest mestre em va donar la impresió de ser un mestre tradicional. Fou la primera impressió que em va causar. Una impressió totalment contraria a la que vaig tenir als cinc minuts d' estar veient la pel.lícula. Aquest mestre té una visió totalment constructivista ja que aten a les necessitats individuals dels seus alumnes que per tenir edats diferents, les seves necessitats són força diverses. 

Al llarg del documental es poden apreciar diferents qualitats d' aquest mestre com poden ser l' empatia, l' actitud d' escolta i les ganes que té de que els seus alumnes aprenguin. El punt més destacat però, penso que és el vincle que estableix amb els seus alumnes com es veu al final del documental on una de les alumnes que ja té edat de canviar d' escola, mostra la seva tristesa per haver d' abandonar al professor. 

L' únic "pero" que li trobo al documental, és la manca d' informació que dóna sobre el dia a dia del professor fora del aula. Jo penso que per a ser un bon docent, és tan important ser feliç dins l' aula per contagiar als teus alumnes, com ser-ho fora, en la teva vida "civil". Penso que lo de tenir una vocació està molt ben vist, però crec que perquè aquesta vocació sigui completa, un mestre ha de tenir unes aficions determinades que el completin com a persona. 

La vocació d' aquest professor, la podem veure també amb el protagonista de la pel.lícula (també francesa) "La classe" on es pot apreciar el desgast d' energia que intenta fer el mestre amb els seus alumnes per tal de plantejar activitats motivadores per aquests. 
Un altre aspecte que m' ha agradat del documental, és la forma que té el professor de resoldre un conflicte que es dóna entre dos infants, fent ús del diàleg per a conduir aquests infants cap a una acció de reflexió, que penso que és una eina més util que qualsevol càstig que s' utilitzaria en una escola amb una metodologia tradicional. 
Per acabar, m' agradaria destacar la sensació de tranqui.litat que dóna veure la pràctica docent d' aquest professor malgrat tengui la dificultat d' atendre els diferents nivells d' aprenentatge que es donen a la seva escola. Supòs que cal una bona programació per a gestionar el temps a més d' una gran experiència. Aquests punts penso que són la clau de la eficiència d' aquest professional docent.

Activitat 11: Analitzant l' actuació d' una mestra.

En aquesta entrada analitzarem l' actuació descrita en el pàrraf següent:
"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades."

Aquest tipus de situacions, no em venen de nou per les vegades que ens han advertit a l' assignatura de Psicologia de lo freqüent que és que el mestre o la mestra no té la seguretat suficient per a poder improvisar sobre la marxa.
Penso que si volem treballar no només de mestres,  hem de ser capaços de tenir resposta a les qüestions que puguin sorgir donant pas a la improvisació i a la creativitat. M' imagino aquesta mestra diguen-li a un infant que ha acabat la seva tasca molt abans que els altres, que torni a fer la mateixa tasca o una cosa semblant. Si no és capaç de fer front una situació favorable com pugui ser la ràpida adaptació d' un infant, què passarà quan es trobi amb situacions no previstes com per exemple que un infant es faci mal.
Dit això, també sé que és molt fàcil parlar des de la meva posició. Estic davant l' ordenador, sense cap tipus de pressió. Si m' equivoc esborro i torno a començar. Jo entenc que la protagonista d' aquesta situació, no deu tenir gaire experiència i encara es veu superada per tot el que suposa aquesta feina però crec que una situació com la que marca l' enunciat d' aquesta entrada no ha de ser cap tipus de problema. Potser la planificació fet per aquesta mestra no és prou bona perquè no dona pas a successos que s' escapin del guió.
No se si em trobaré algun dia en aquesta situació, però per prevenir-la, crec que és molt important una bona preparació teòrica, però sobre tot crec que és la experiència l' element clau per no trobar-se amb absurds d' aquest tipus i sobre tot, abans de sortir de casa, deixar les inseguretats allà on no puguen escapar. També he de dir que tan negatiu com no saber improvisar, és no tenir una planificació amb una intencionalitat clara.
Tot i així, no crec que sigui una errada insuperable. Jo ho comparo a quan em vaig treure el carnet de conduir. Era molt divertit conduïr de pràctiques amb el professor al costat. Fins i tot per mi, que mai he set cap "Niki Lauda" ni res semblant, sino tot lo contrari. El professor mai havia de dir-me res i no m' havia de tocar ni el volant ni els pedals. Així que vaig, m' examino i aprov. El problema va venir quan me varen donar el carnet i me varen dir "ya puedes conducir". El primer cop que vaig agafar el meu cotxe i vaig anar a Vila, ho vaig passar tant malament, com aquesta mestra amb vint improvistos en un dia, n' estic ben segur.
Aquí us deixo una cançó que també parla d' un mestre i ben segur que no devia ser del gust del creador d' aquest tema. Amb tots i totes vosaltres, Midi Puro amb el seu tema "Maestro".

Activitat 10: La caixa de les emocions

   Avui havíem d' explorar la carpeta amb el nom de "La caixa de les emocions" per anar familiaritzar-  nos amb aquests recursos educatius, i havíem de triar una activitat per explicar a les companyes. 

Finalment m' he decidit per  l' activitat anomenada "Bon dia", però n' he fet una petita variació per tal de treballar altres objectius a més dels que es proposen en aquesta activitat.

Desenvolupament de l' activitat:

En primer lloc, confeccionarem un mural en forma de casa on hagi les fotografies de cada alumne d' un a mida considerable perquè tots els nens les puguin veure al moment de l' assemblea. El mural tendrà forma d' edifici de cinc plantes, i a cada plante li correspondran cinc finestres on enganxarem les fotos dels infants. Les finestres s' obriran i es tancaran amb unes pestanyes que farem amb cartolines.

Cada dia un nen serà l' encarregat de passar llista amb l' ajuda d' aquest moral. Donarà el bon dia a aquest nen, i a continuació, li ferà la següent pregunta: Com et sents avui?

Finalment, farem una autoavaluació de l' activitat per veure si hi ha que modificar algun aspecte que no motivi als infants, i avaluarem als infants. 

Per fer l' autoavaluació em plantejaré les següents preguntes:

-He seguit els passos?

-He treballat de manera ordenada?

-He acabat l' activitat?

Per avaluar els infants, tendrem en compte el seus progressos al llarg del curs.

Objectius:

-Aprendre a participar en les activitats quotidianes del grup classe.

-Concienciar del bon ús dels hàbits socials.

-Treballar el pensament alternatiu, causal, de perspectiva i conseqüencial.

-Afavorir el clima de la classe.

-Augmentar la confiança de la classe.

-Afavorir el reconeixement de les pròpies emocions.

-Ajudar a desenvolupar la teoria de la ment.

Adreçat a:

-Segon cicle d' infantil.

Metodologia:

-Treballarem aquesta activitat amb tot el grup.

Material:

-Una cartolina (per fer les finestres)

-Un cartó gran (per fer l' edifici)

-Fotos dels infants. 

Per amenitzar un poc el blog, us convido a escoltar aquesta cançó del grup català "Els pets" que té el mateix nom que l' activitat proposada en aquesta entrada.

      

Activitat 9: Una escola que cubreixi les necessitats emocionals dels infants

En aquest apartat detallaré alguns aspectes que hauria de tenir una escola per poder cobrir les necessitats emocionals dels infants:

Quan parlem d' una escola, el primer que penso és en l' edificil. Que ningú s' espanti! Penso en l' edifici que descrivia Loris Malaguzzi com un edifici transparent en el que els nens podien veure els cuiners mentre feien la seva feina. Quan parlo de transparència no em refereixo només al que es refereix a l' arquitectura, a l' edifici.. És una transparència que significa que l' escola està en comunicació amb el els habitants de la ciutat o el poble on estigui situada.  Una escola que aten les necessitats educatives de cada infant. Una escola amb una actitud d' escolta. Una escola que sàpiga treballar en equip. Una escola que vullgui ensenyar la natura en la pròpia natura. Una escola sàpiga aprofitar els contexts multiculturals que es donin a l' aula. Una escola que faci que els infants siguin autònoms i reflexius. Una escola que consideri el desenvolupament de l' infant com un procés cognitiu, emocional i social. Una escola que treballi a partir dels interessos de l' infant. Una escola que propongui models que facilitin la interacció. Una escola que treballi des dels interessos de l' infant.

Alguns dels objectius d' aquesta escola haurien de ser:

• Compensar les desigualtats.
• Afavorir les pràctiques democràtiques.
• Desenvolupar l' autonomia dels infants.
• Afavorir la comunicació.
• Facilitar les sortides a espais naturals.
• Atendre la diversitat.
• Fer una pràctica reflexiva.

 Penso que la motivació principal de qualsevol escola, o qualsevol agent educatiu ha de ser canviar les coses en quant a sistema. I penso que la millor eina és preparar persones autònomes capaces de reflexionar amb un sentit crític que pot fer que aquest món minori les desigualtats, conservi el medi ambient, etc.

A continuació us deixo un quadre que ens mostra les diferències entre tres models diferents d' educació infantil.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Activitat 8: "Un lugar para quedarse"

Avui a classe hem vist "Un lugar donde quedarse", pel.lícula dirigida per Sam Mendes, el mateix director de la famosa pel.lícula "American Beauty". Aquest llargmetratge tracta d' una parella la qual la dona està embarassada i sembla que cerquin un lloc que els ofereixi un futur millor tant per a ells com per al seu futur nadó. Desprès de visitar bastants familiars mitjançant els quals l' autor fa una crítica a la societat mostrant el seu costat més obscur. La parella decideix tornar a casa on va néixer ella i centrar-se en la seva pròpia família i no en les famílies dels seus éssers estimats.
Al llarg d' aquesta pel.lícula, hem vist models familiars semblants (famílies tradicionals) però amb formes de pensar molt diferents. També hem pogut veure com davant un mateix fet, uns personatges expressen unes emocions i els protagonistes tenen una altra forma de pensar que els condueix a tenir unes emocions distintes.
Quan jo he vist la pel.lícula al vore rodar aquesta parella per diferents estats dels Estats Units de Amèrica em va fer recordar el que havia escoltat sobre la "síndrome del motxilero", que es refereix a aquelles persones que desprès de passar una mala temporada agafen la motxilla i viatgen a un altre lloc per sentir-se millor. Al estar en un altre racó del món que no és ca seva, es segueixen sentint igual de malament com si s' haguessin emportat els seus problemes dins de la motxilla. Aquesta parella en canvi, aprofità el viatge per a reflexionar i per veure de primera mà, que moltes vegades idealitzem altres vides que no són les que realment voldríem per a nosaltres mateixos.

Activitat 7: Dos modelos de familia

Desprès de llegir l' article "Dos modelos de familia" he d' exposar en aquesta entrada les idees més significatives d' aquests dos tipus de família plantejats en aquest article. En primer lloc hi ha que destacar que en aquest text apareixen dos famílies de pensaments totalment oposats: 

D' una banda tenim el model hiperprotector:

-Els pares amb l' objectiu de aconseguir propiciar situacions favorables per el seu fill, adopten estratègies equivocades en tot moment. Descarreguen qualsevol tipus de responsabilitat al infant i no permeten que aquest es desenvolupi amb autonomia. Per tant, estan acostumant a un infant a que no pensi, a que no actuï per ell mateix, i a que no assumeix les responsabilitats de les seves pròpies errades. 

D' una altra banda està el model democràtic-permissiu:

-Els pares, també en un intent de actuar favorablement per l' educació del nen actuen de tal forma que la situació familiar és un poc caòtica. La seva relació és més pròpia de dos amics que de pare i fill. Hi ha una manca de constància en les normes amb el que l' infant no assoleix les habilitats necessàries per desenvolupar el seu sentit de la responsabilitat.

http://www.flickr.com/photos/francisco-ponce/6437331335/

Tant un com s' altre model, a més de les intervencions desafortunades que tenen cap els infants, no treballen conjuntament amb l' escola. Així, si a l' escola se lis imposen unes responsabilitats, a casa se' ls lliure de totes aquestes creant una incoherència amb la que l' infant s' acostuma a viure. Això també afecta a la part estudiada al temari que fa referència a la resiliència. Aquests infants que no se' ls ajuda a ser autònoms, com podran afrontar un problema en el dia de demà sense que se lis resolguin els altres? 

He de reconèixer que parlo des d' un caire molt allunyat de la realitat, com he fet quan parlava de l' actuació d' una mestra en una altra entrada d' aquest bloc, ja que a més de no ser mestre, encara no soc pare. 

Encara així, penso que el model educatiu que hi ha que oferir-lis als infants, ha de ser un model coherent, que treballi amb l' escola, que sigui capaç de deixar que l' infant busqui el camí a seguir, però que també sigui capaç de fer una petita espenta si cal. Per això, penso que el model més convenient és el model democràtic per tal d' oferir un bon desenvolupament emocional, cognitiu i social.

Activitat 6: Qué és la familia?

Per a mi la família és un conjunt de persones amb llaços sentimentals permanents profunds que conviuen o no sota el mateix sostre independentment de si tenen cap parentesc.  

http://www.flickr.com/photos/ddacal/1752589205/

Si m' haguessin plantejat la mateixa pregunta fa uns quants d' anys, segurament la meva resposta hagués anat dirigida cap a la concepció  de família tradicional formada pel pare, la mare i els fills. Al llarg d' aquests anys però, he pogut veure com aquest model va decreixent pels canvis socials que han esdevingut en les darreres dècades.  

Si us fixau en la meva definició, he mencionat que poden viure o no sota el mateix sostre. Això ho he aclarit perquè quan pensam en la família, sovint pensam en una llar on viuen tots plegats, però, què passa quan un infant viu amb pares separats? Només és família de les persones amb les que viu? Està molt clar que no és així, però i si ens plantejam el següent cas: L' Antònia, ha viscut des dels quatre anys fins als quinze amb sa mare, sa güela i en Toni, el nuvi de sa mare. Quan l' Antònia just va fer els quinze anys, el Toni decidí separar-se ja que els darrers anys no tenien una relació satisfactòria. I ara, què en pensau?, són família l' Antònia i el Toni? Jo penso que la resposta a aquesta pregunta s' amaga darrera dels sentiments d' aquests dos persones

Fent una recerca per Internet m' he trobat aquesta definició de l' Institut Interamericà de l' Infant (III) que defineix la família de la següent manera:

"Es un conjunto de personas que conviven bajo el mismo techo, organizadas en roles fijos (padre, madre,hermanos, etc.) con vínculos con sanguíneos o no, con un modo de existencia económico y social comunes,con sentimientos afectivos que los unen y aglutinan."

Per mi aquesta definició no és vàlida en el sentit de que hi ha moltes famílies que no compleixen amb els rols exigits per aquesta definició. Així, ens podem trobar famílies monoparentals, famílies homosexuals o famílies sense fills per posar uns exemple. 

Així, tot i que la definició que he escrit al principi abasta totes les persones que formen una família, si que m' agradaria afegir un tret del segon paràgraf d' aquesta entrada en el que s' assegura que la família té un mode d' existència social com a lo que jo afegeria i un model d' existència social individual. 

Així doncs, la meva definició quedaria així: La família és un conjunt de persones amb llaços sentimentals permanents profunds que conviuen o no sota el mateix sostre independentment de si tenen cap parentesc i que tenen un mode d' existència social comú  i dins d' aquest hi poden conviure diversos models d' existència social .

Activitat 5: Baby Human: sentir

Baby Human Sentirr

Aquest documental vist a classe manifesta l' evolució dels infants vers les emocions. Aquest document gràfic ens explica com van apareguen les emocions a mesura que l' infant creix. Així doncs, es veu refllectit com les emocions primàries es van desenvolupant els primers anys de vida. Durant aquest període és molt important que l' infant es senti segur i estimat. És el que coneixem per Teoria del vincle afectiu de Bowlby. Aquest enfatitzà que la formació d' una relació afectuosa entre l' infant i sa mare és imprescindible per un bon desenvolupament de l' infant.

Al llarg del documental podem veure la comunicació senzilla que estableixen els pares i els seus fills: una comunicació senzilla però eficaç. Al mes de néixer, l' infant  aprèn a somriure per imitació mitjançant les interaccions amb l' adul   Cap a les 12 setmanes, l' infant aprèn a identificar l' emoció de la mare. Setmanes més tard, aprèn a identificar les emocions d' altres dones. Hi ha que tenir en compte que les emocions són el primer llenguatge que comunica l' infant amb els seus pares. Als tres mesos l' infant desenvolupa els sentiments de sorpresa, plaer, frustració i ira. Als 3 mesos, hi ha un canvi important en el desenvolupament del nadó ja que manté una interacció major amb el seu context. Aquesta cronologia demostra que les emocions van evolucionant i per tant cal "educar-les".Més endavant, quan l' infant compleix 2 anys, l' infant pren autoconsciència i amb aquesta apareix l' emoció de la vergonya. 

El documental també fa referència a que la manifestació de les emocions de cada infant venen predeterminades per el seu temperament i el seu caràcter. De fet, el vídeo menciona que els infants amb caràcters extrems als 4 mesos mantendran aquest caracter en un futur. Encara així, el caràcter es modela depenguen de la gent que el rodeja. Si tenim en compte la diferència de caràcters, podrem veure com cada infant reacciona d' una forma diferent davant del mateix estímul.Això vol dir que les emocions dels infants poden regular-se amb actuacions externes i amb les eines del propi infant.

Per a distingir temperament i caràcter, faré servir els apunts de l' assignatura Estratègies d' Intervenció Educativa II corresponent al tercer curs d' aquests estudis de grau. El temperament ens ve predeterminat genèticament mentre que el caràcter és l' expressió del propi temperament. Tots dos formen la personalitat de la persona.

L' únic aspecte que no comparteix amb el documental és el fet de determinar el desenvolupament dels infants per l' edat que tenguin. Penso que no els costaria res especificar que aquestes dades serveixen només de referència, ja que cada infant té el seu ritme de desenvolupament, també dins l'àrea emocional.

Per arribar a ensenyar a un infant a regular les emocions, primer hi ha que sentir-les, desprès reconèixer-les, posar-lis nom i finalment, aprendre a regular-les. Com a futurs docents hem de tenir molt en compte que les emocions són bàsiques en el procés de socialització amb els altres i per tant són la base per un bon desenvolupament cognitiu i social.

Activitat 4: Unes frases per reflexionar

En el capítol "Emociones primarias y su alquimia" del llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia" es fa referència a les emocions primàries de l' amor, la por, la ràbia, la tristor, l' alegria  i a mode de reflexió, apareixen diferents frases que reflecten diferents estratègies educatives relacionades amb cada una d' aquestes emocions. Per a fer l' activitat corresponent a aquesta entrada, hem de triar un parell d' aquestes frases i comentar-les:

• L' amor: 

"Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura , forma y color." Aquesta frase m' ha encantat ja que em fa entendre els sentiments d' una forma més visual, com amb el gràfic exposat a l' entrada corresponent a l' activitat 2. Sé que ben be no és així, però és una forma més facil de veure les diferents emocions.

"Si te sientes amado puedes amarte a tí mismo". A aquesta frase jo li afegiria " i viceversa", ja que penso que de vegades la gent no es sent estimada perquè no sap veure l' amor que reben, no perquè no el rebin. 

• La por:   

"Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas. Esta conexión puede hacer disminuir la ansiedad y la tensión ante las situaciones temidas." Penso que una de les coses que més por ens fa és allò que és desconegut per naltros. I penso que la por, moltes vegades no és més que uns límits que ens autoimposam i que ens impedeix  fer coses que realment volem fer. Així, posar nom a lo desconegut, crec que és una primera passa important per atracar-nos a aquesta por i intentar afrontar-la. 

"Conocer el miedo es conocer los propios fantasmas y los propios límites". He triat aquesta frase perquè dóna suport al meu argument anterior.

• La rabia:

"Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" Crec que no deixar-la surtir és com pintar damunt d' una taca d' humitat. Si no la tractam, aquesta taca surtirà d' un momento a l' altra, i la millor manera de tractar tots els estats emocionals, tenen que passar en primer lloc per reconèixer l' emoció.

"Convencer con explicaciones, cuando uno está fuera de sí, no sirve de nada, aún puede irritar más" Aquesta frase em recorda a les situacions explicades a classe que feien referència a quan un infant està trist, s' ha de deixar que estigui trist i que ho manifesti. Les emocions tenen una permanència  en el temps i hi ha que respectar aquest temps.

• La tristor:

"Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla." Aquesta frase fa referència a l' explicació que he donat al pàrraf anterior en el que he esmentat que les emocions tenen una permanencia en el temps i hi ha que respectar aquest temps. No es pot accelerar el procés de canviar d' un estat emocional a un altre, malgrat que penso que si es pot afavorir el context, però mai "obligar" al nen.

"La pérdidad de un ser querido nos hace valorar todo lo que tenemos y pensar en las alegría que aquella persona nos había aportado." Estic d' acord amb la frase però no m' agrada gens i contradictòriament l' he escollit per aquesta raó. L' he sel.leccionat perquè reflexionem i aprenguem a pensar en les alegries que ens aporten els nostres sense que hagin de marxar o s' hagin de morir. 

• L' alegria:

"Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable" Al llarg de la meva vida moltes persones conegudes que jo considero molt "espirituals", em parlaven de les energies dolentes, les energies positives... Jo amb aquest tema era molt escèptic fins que vaig ser capaç de "traduir" el seu llenguatge per un semblant a l' emprat en aquesta frase que a més fa referència a lo que penso m' intentaven explicar aquestes persones. Si ens preocupa tant tenir el nostre context físic ben bonic (com per exemple tenir el cotxe ben bonic, pintar la casa d' un determinat color per tal de donar-li aquell toc alegre, etc.) com és que no ens preocupam més pel nostre microsistema? Això té un feed-back, és a dir, a més de beneficiar la nostra gent, ens beneficiarem a nosaltres mateixos

"Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos". Això és semblant a lo que comentava en una frase referida a l' amor quan deia que per estimar a algú hi ha que estimar-se a un mateix: Per poder riure de les coses que ens envolten, hem de ser capaços de riure de nosaltres mateixos.

Activitat 3: Que entenem per emoció?

Quan se' ns ha plantejat aquesta qüestió a classe, en un primer moment creia que ho tenia ben clar. Ara be, una vegada les meves companyes i jo hem començat a fer aportacions personals sobre aquest concepte, me n' he adonat que la paraula emoció es pot confondre sovint amb sensació i sentiment. Així, per contestar a la pregunta del títol d' aquesta entrada, narraré una petita història per tal de diferenciar tots tres conceptes:

Un dimarts qualsevol, en Joan, un jove amb edat de casar-se va al mercat per comprar quatre verdures que li manquen per preparar el sopar al seu convidat: el seu amic Jaume. En Joan no sol anar a comprar gaire sovint ja que tampoc li agrada massa cuinar. Distraigut, mentres fa un amac de triar quatre pestenagues, aixeca el cap i sent una veu dolça i femenina que li ofereix ajuda. En Joan aixeca el cap enmaravellat per aquella veu i es queda embabat mirant aquella noia sense poder ni tan se vol contestar-li (sensació). En Joan en aquell moment que la va vore i la va sentir, va experimentar una mena d' atracció molt especial. Mitjançant els seus sentits, va rebre una informació, el seu cervell la va processar i de cop i volta, es sentí alegre i nerviós.(emoció) Aquest darrer detall es denotava pel color de les seves galtes. Aquell dia en Joan es va sentir tan be que s' acostumà a comprar dia si i dia també per tal de vore a aquella dependenta que li va treure els colors el dia que la va conèixer. Poc a poc en Joan va engatussar la Carme, que era el nom d' aquella venedora, fins que la va portar a sopar i començaren així una història d' amor (sentiment).

Llegint aquesta història, ens podem fer la idea de que una sensació és la reacció física que et provoca algun succés del teu voltant. Aquesta sensació pot arribar a provocar una emoció, i la mateixa emoció et pot portar a un estat anímic permanent que es defineix en sentiment.

La definició d' emoció que vàrem vore a classe fou la següent: Alteració de l' ànime/afecte de forma inconscient, intensa i de poca durada malgrat que variable; agradable o desagradable, que va acompanyada de certa aletració fisiològica i es causant del sentiment.

http://www.flickr.com/photos/ddacal/1752589205/

Activitat 2: Les emocions primàries i altres emocions.

Avui a classe se' ns ha demanat que anomenem les emocions primàries. Entenem com a emocions primàries o bàsiques aquelles que ajuden a sobreviure a una espècie. Així doncs, a mi se m' ocorren aquestes tres emocions:
La por: Penso que aquesta emoció és molt important per a sobreviure ja que ens estableix uns límits necessaris que ens alarmen dels perills que pot córrer la nostra vida. Fent una petita recerca, he trobat una entrada d' un bloc que explica per a què serveix la por i que m' ha semblat força adient. Aquí os deixo l' enllaç: per a què serveix la por.
L' amor: Penso que és la primera emoció que se' ns ve al cap quan ens expliquen la definició d' emoció primària. Això si, crec que cadascú té una definició pròpia d' amor, i que el propi terme té multitud de definicions.
L' odi: És l' antítesi de l' anterior emoció, l' amor.                                                        

Una situació que se me ve al cap en les que penso que es donen les tres emocions citades, la vaig llegir a un llibre fa molt de temps. Aquest llibre potser no és del tipus de literatura més adient per comentar en uns estudis de grau, però penso que reflecteix prou be les tres emocions citades. El llibre es diu "Sueños de fútbol" de l' ex-jugador i ex-entrenador Jorge Valdano. Hi ha una capítol on l' autor explicava com motivà als seus jugadors quan era entrenador en un partit molt important pel seu equip. Parlava sobre el cansament, i feia referència a que quan un creu que físicament no pot més, sempre hi ha un petit racó al cos on un pot trobar més energia per tal de fer front a aquest cansament i poder continuar rendint al camp. Li explicà lo següent als seus jugadors: "Imaginar-vos que no heu tengut la gran sort de ser futbolistes, com la gran majoria de la població. Treballau a una obra més de dotze hores al dia per poder fer front a les despeses familiars. Un dia més, arribau a casa cansats, arrossegant els peus, sense alè per ni tan se val, arribar a casa. Aleshores, arribau al principi del carrer on viviu, a uns dos cents metres de ca vostra. Veis com surt un fum negre i abundant del vostre edifici. Aleshores, oblidau tot l' esgotament que portàveu, i anau corrent fins al vostre portal. Pujau les escales corrent fins al setè pis, ja que el vostre edifici no té ascensor, només pensant en poder salvar la vostra dona i els vostres fills. Ja no pensau en el cansanci sinó en la supervivència, igual que passa en el futbol ".
En aquest relat, l' home sent por pel que pugui passar a la seva família, demostra l' amor incondicional pels seus, i mostra també un gran odi a una possible situació en la que els seus ho puguessin passar malament. Be, les emocions primàries abans esmentades, són les que se me van venir al cap però n' hi ha moltes més. A continuació, us deixo aquest gràfic que he trobat per la xarxa que fa una petita agrupació de les diferents emocions:

http://www.taringa.net/posts/offtopic/6771588/Las-emociones.html

Activitat 1: Identificant les nostres emocions

Tot i que el contingut d' aquesta assignatura és nou per mi, penso que tots els que anam a començar aquesta matèria tenim algun tipus de coneixement previ relacionat amb l' educació socioemocional. El fet de no saber exactament de quina forma se' ns plantejarà aquesta assignatura, i de no saber les reaccions que em poden causar les diferents situacions que poden surgir a la classe, desperta la meva curiositat.
 Un altre aspecte que es donà el primer dia, fou el fet  que vaig conèixer al professor fa un bon parell d' anys, en un context educatiu. Aquest fet, també provoca en mi una sensació de curiositat i incertesa ja que és tornar a viure una experiència prop d' aquesta persona però en unes circumstàncies personals molt diferents. Això té que veure amb les expectatives que crec que ens feim quan acabam de conèixer una persona i no sabem ben bé com és. Així doncs, la sensació que tenc al iniciar el meu aprenentatge en aquesta matèria és de curiositat. A continuació, mostraré el quadre de les emocions que les classifica segons siguin negatives, positives o ambígües i la posició que ocupa la meva emoció.
  

Com es pot observar a la figura anterior, les graelles de les emocions positives i negatives, estan buides. L' explicació de que no hagi cap emoció negativa a la graella, és perquè no en vaig tenir cap. Penso que també hi té molt que veure l' ambient que es respira en aquest grup que m' ha mostrat molt d' afecte durant els dos anys que porto amb elles. En canvi, el buit que es reflexa en la graella de les emocions positives, no es déu a que la meva sensació de curiositat no fos positiva, si no que com que és un sensació que de vegades pot ser positiva, i d' altres pot ser negativa, rep el nom d' ambigua.

Presentació del bloc i del seu autor

El meu nom és Òscar, tenc 34 anys, i soc estudiant d' Educació Infantil a la UIB. Em considero una persona curiosa i inquieta mentalment. He passat tota la meva vida adulta en un ambient molt diferent al que respiro avui en dia en les aules de la seu d' Eivissa  de la Universitat de les Illes Balears.
Us presento el meu bloc: "El meu bloc de Desenvolupament i Educació Socioemocional a la Primera Infància". Aquest bloc té la finalitat de mostrar les activitats realitzades a l' assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional a la Primera Infància de segon de Grau d' Educació Infantil. Amb això vull dir que aquest portafoli no és adequat per a estudiants que vulguin copiar i enganxar la informació que es reflectirà en aquest bloc, ja que, d' una banda, encara no he acabat la meva formació com a futur mestre, i a més, no tenc cap tipus d' experiència laboral amb infants de zero a sis anys. És més una eina de reflexió.
El meu proposit, és mostrar la tasca feta a l' assignatura i fer reflexionar sobre un tema que penso que encara és prou desconegut per gran part de la societat: la importància de l' educació socioemocional. Aquí comencen doncs les meves primeres passes en la meva formació oficial sobre aquesta àrea. Per introduir-nos en aquest tema, he trobat un petit documental rodat a l' escola Sagrada Família de Gavà on una mestra justifica el per què hi ha que donar cobertura a l' educació emocional dels infants.  Esper que ho gaudiu!!!